The Creator has a Master plan... ?

La música és música però hi ha músics, grans i no tant, que han volgut donar-li una certa espiritualitat. Amb açò em ve al cap Coltrane i els seus discos i temes amb senyals a religions com l'islam o el budisme o inclús una fusió d'ambdós.
Però vull parlar d'un tema compost per un dels seus deixebles: The Creator has a Master plan de Pharoah Sanders. És el titul del tema el que m'ha fet pensar... (també és culpable la filosofia moderna)

I si haguera algo “escrit” sobre nosaltres? No em referisc a tot sinó a algun detall. De fet sí n'hi ha. Els gens determinen com es creix i envellixes, segons la psicologia un fet pot produir un cert comportament en un futur, a.K.a. Trauma...
Seguint esta línia diré que sóc de la convicció que les persones es fan, per tant, la persona pot “escriure” el seu caràcter/comportament/futur, conscientment o inconscientment (ací hi ha molt que rascar).

Jo, ho reconec, he fet coses, conscientment, que després m'han influenciat, inconscientment, en el meu caràcter i forma de relacionar-me,i d'açò em done compte a posteriori.

"He escrit la meua mort, sense saber-ho o volent..."

El millor, o pitjor, és que no sé si vull canviar-ho. A vegades m'enorgullisc del grau de amoralitat i independencia mundanal que he conseguit i altres vegades pense que no va a durme a cap lloc pensar així. No sé... potser tot açò forma part del ball(tinc que dedicar-li una entrada a aquest ball).

Ja saps...

Si tens una vida avorrida i mediocre, és per haver escoltat a la teua mami , al teu papi, als teus professors, als capellans o a algun tipus en la TV diguente com fer les coses. Així que t'HO MEREIXES!

Frank Zappa dixit.

El so

El so pot ser dur, suau, brillant, fosc... Pot ser el reflex d'emocions, un crit de llibertat, les llàgrimes d'un amant, la rialla d'un xiquet...
El que esta clar es, que per a un music, el so es el seu "JO" al mon de les melodies. El seu alter ego que el representa als oïts de quansevol. Per tant el músic deurà treballar-lo, mimar-lo i lloar-lo.
Jo conec el meu so. Tots els dies el sent dins del meu cap, sonant sense parar amb pols frenètic i nerviós, de to obscur i justa estridència. El problema sorgix quan el mecanisme que te que fer-lo fora del meu cap falla. I no puc traure'l.

El mateix hem passa amb el dia a dia. Sé el que vull sentir però no se com assolir-ho.

Sense estiu III

Després de l'atac dels llops ensinistrats vaig entrar en un estat vegetatiu de què vaig eixir fa poc. La meua sorpresa va ser que eixe coma havia sigut provocat per la ultima fase de la metamorfosi. Amb el meu refugi en ruïnes i la metamorfosi completada, vaig decidir que ja era l'hora de tornar.

I ací estic, en l'altre costat de la frontera. Ací hi ha un poc més que llops. Coses per la qual vaig fugir als deserts. Però ara no sóc humà, sóc algo més.

''Cannonball'' Adderley

El passat dia 15 Julian "Cannonball" Adderley haguera complit 81 anys.

Wikipedia

Dedique estos posts a estes figures del jazz perque son els meus refenrents a l'hora d'improvitzar i és a la seua música on trobe quasi "tot" el que "busque".



P.D: La foto és de la sessió de gravació del LP "Kind of Blue"

BIRD LIVES!

Tal dia com hui va nàixer Locke, Machado... i Charlie Parker.






















''Em vaig adonar que utilitzant les notes agudes dels acords com a línies melòdiques, i usant correctament la progressió harmònica, podia tocar el que escoltava dins meu. Llavors vaig nàixer.''


Biografia

Wikipedia



Esta és l'única gravació de Charlie Parker en Youtube sense fer playback(hi ha un parell de gravacions per al JATP crec).


P.D: La música que sona al blog es ell complint un dels seus somnis: gravar en cordes.

Sense estiu II

Ja ha passat agost i després d'un temps he vist l'estiu. Les meues visites a l'altre costat de la frontera s'han fet mes freqüents i més prolongades en el temps.

Quan la major part de la metamorfosi en animal salvatge pareixia haver-se complit van arribar els llops. Esta vegada no s'han limitat a romandre a l'aguait, esta vegada ha atacat i amb una sistematicitat que delata el seu amo.

Sí, estos llops estaven ensinistrats i sé per qui, tan sols conec el seu nom, encara que no m'atrevisca a pronunciar-lo, i que porta ací uns quatre anys.

Davant d'estos llops no he pogut defendre'm així que supose que la metamorfosi serà mes llarga del que em temia.

Viatge amb la S.U.M.A. - Deutschland!

He estat una setmana a Alemanya i sí, estan civilitzats. Això si, els alemanys menors de 30 anys que he vist es poden comptar amb els dits de la mà.
Anava sense massa expectatives i al final es va arreglar l'assumpte, és fàcil acostumar-se a la bona vida(xD).

Al tornar he sofrit una crisi de fe. Vull un tenor.

f/ La formació de saxos del viatge.

''Escriure sobre música es com ballar sobre arquitectura''

Frank Zappa dixit.

http://es.wikipedia.org/wiki/Frank_Zappa

Vida Salvatge

Un dia se'm va acostar, sense adonar-me, un animal salvatge i em va murmurar a l'orella: “Dubta”
En eixe moment vaig deixar de ser un home.

XI Seminari Internacional de Jazz y Música Llatina

Una experiència inoblidable, rodejada de ''bon rotllo'' i uns magnífics professors, encara que l'organització va flaquejar en alguns casos. M'emporte un molt bon record d'Alessandro (alumne italià d'Erasmus a València) i de Matt Baker(mestre de contrabaix i del meu combo).

f/ El Gran Bob Mintzer i jo.


P.D: Posem carusa perque era de matí i teniem son xD

Sense estiu

Estic vivint en un lloc on no hi ha estiu. No és que açò siga un hivern permanent, la temperatura és més que agradable, però no hi ha estiu. Este lloc esta despoblat, hi ha poca gent per a com és de gran, però la poca gent que hi ha és amable i no hi ha problemes d'enteniment, parlem el mateix idioma.

Com he dit abans, és molt gran, amb poques edificacions i la terra de color gris, estèril, no permet que agafe cap tipus de planta. I ni parlar de la fauna! Tan sols hi ha llops, però no es mengen a ningú, tan sols ataquen perquè la gent, al fugir, es despiste i es perda. I això és el pitjor que pot passar ací...

Jo em vaig endinsar en este país a finals de l'estiu del 2007 i després de quasi dos anys vagant pels deserts assetjat pels llops, he tornat a la frontera. Ací creix a vegades alguna flor i es pot veure el que passa a l'altre costat de la frontera. Els llops seguixen per ací i aprofiten el menor descuit per a atacar.

He decidit instal·lar-me ací, a la frontera. No s'està gens mal i puc creuar a l'altre costat sempre que vullga. Ja he creuat un parell de vegades, amb més o menys èxit, però no ha estat malament del tot, això sí, mai he anat a soles. I és que després d'un temps sense estiu, el sarau de l'altre costat t'espanta.

Declaració d'intencions

Aquest blog naix per diverses circumstàncies: avorriment, necessitat d'expressar-se... i més. Així que en aquest blog abocaré la meua matèria grisa sense cap mirament. Serà un blog on l'únic fil conductor seran els meus desvaris. Tal vegada alguna de les meues opinions ''políticament incorrectes'' puguen ferir a algú per això vull dir abans de començar que ho sent, són només opinions personals.

P.D: Si troveu faltes ortogràfiques(que hi hauran), culpeu a Font de Mora.