Diàlegs II

-Que és de la passió per viure? Que és del ''sentir i no pensar''?
-S'ha tornat massa complicat...
-I ja esta? S'ha tornat complicat i no penses fer res?Si caus el següent sóc jo
-Ja ho se...
-Tot ho saps, però mai actues.
-No estas tu per a això?
-Sí però no em deixes
-Veus com som iguals? La culpa sempre és d'un altre
-No! Jo no em deixe influenciar per coses tan simples i... humanes!
-No se... A vegades vull acabar amb açò ja...no haver de preocupar-me de res.
-No tens ous ni per a fer això
-Ho sé...

El ball

El ball... Ningú escapa a ell. Tots sense excepcions ballen al mateix compàs al Gran Saló. Hi ha alguns que ballen millor, altres que ho intenten i inclús altres que es resistixen a ballar com tots. Estos últims estan condemnats a buscar l'objectivitat i a patir per fer-ho en va perquè ,inclús ells, seguixen el ritme. I el pitjor de tot es que ho saben.

Diàlegs I

-Ha mort el Sergent Pebre?
-No. S'ha descompost en colors i després s'ha fos amb les estreles.
-És feliç ara?
-Allí no hi ha una altra emoció que un èxtasi permanent.
-I a que sap?
-He sentit que sap a ratolí amb groc.
-És el groc un condiment?
-Depén...
-Depén de que?
-De tu.