16 de juliol del 2009

Vida Salvatge

Un dia se'm va acostar, sense adonar-me, un animal salvatge i em va murmurar a l'orella: “Dubta”
En eixe moment vaig deixar de ser un home.
Publicat per a

1 comentari:

  1. Dux17 de juliol del 2009, a les 1:20

    Possiblement no era un animal salvatge.
    M'ha, passat, em passa i em passarà, i sé cert que no és res extern a mi mateix. Eres tu mateix. O una part de tu.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)