Per que un any dona per a molt...

...dona com per a baixar a l’abisme i tornar.
En aquesta part de la frontera ho he tingut díficil. Gràcies a la nova forma adoptada després de la metamorfòsi he resistit, encara que la temptació de tornar al desert gris on no hi ha estiu sempre m'ha acompanyat.

Diàlegs II

-Que és de la passió per viure? Que és del ''sentir i no pensar''?
-S'ha tornat massa complicat...
-I ja esta? S'ha tornat complicat i no penses fer res?Si caus el següent sóc jo
-Ja ho se...
-Tot ho saps, però mai actues.
-No estas tu per a això?
-Sí però no em deixes
-Veus com som iguals? La culpa sempre és d'un altre
-No! Jo no em deixe influenciar per coses tan simples i... humanes!
-No se... A vegades vull acabar amb açò ja...no haver de preocupar-me de res.
-No tens ous ni per a fer això
-Ho sé...

El ball

El ball... Ningú escapa a ell. Tots sense excepcions ballen al mateix compàs al Gran Saló. Hi ha alguns que ballen millor, altres que ho intenten i inclús altres que es resistixen a ballar com tots. Estos últims estan condemnats a buscar l'objectivitat i a patir per fer-ho en va perquè ,inclús ells, seguixen el ritme. I el pitjor de tot es que ho saben.

Diàlegs I

-Ha mort el Sergent Pebre?
-No. S'ha descompost en colors i després s'ha fos amb les estreles.
-És feliç ara?
-Allí no hi ha una altra emoció que un èxtasi permanent.
-I a que sap?
-He sentit que sap a ratolí amb groc.
-És el groc un condiment?
-Depén...
-Depén de que?
-De tu.

The Creator has a Master plan... ?

La música és música però hi ha músics, grans i no tant, que han volgut donar-li una certa espiritualitat. Amb açò em ve al cap Coltrane i els seus discos i temes amb senyals a religions com l'islam o el budisme o inclús una fusió d'ambdós.
Però vull parlar d'un tema compost per un dels seus deixebles: The Creator has a Master plan de Pharoah Sanders. És el titul del tema el que m'ha fet pensar... (també és culpable la filosofia moderna)

I si haguera algo “escrit” sobre nosaltres? No em referisc a tot sinó a algun detall. De fet sí n'hi ha. Els gens determinen com es creix i envellixes, segons la psicologia un fet pot produir un cert comportament en un futur, a.K.a. Trauma...
Seguint esta línia diré que sóc de la convicció que les persones es fan, per tant, la persona pot “escriure” el seu caràcter/comportament/futur, conscientment o inconscientment (ací hi ha molt que rascar).

Jo, ho reconec, he fet coses, conscientment, que després m'han influenciat, inconscientment, en el meu caràcter i forma de relacionar-me,i d'açò em done compte a posteriori.

"He escrit la meua mort, sense saber-ho o volent..."

El millor, o pitjor, és que no sé si vull canviar-ho. A vegades m'enorgullisc del grau de amoralitat i independencia mundanal que he conseguit i altres vegades pense que no va a durme a cap lloc pensar així. No sé... potser tot açò forma part del ball(tinc que dedicar-li una entrada a aquest ball).