El so pot ser dur, suau, brillant, fosc... Pot ser el reflex d'emocions, un crit de llibertat, les llàgrimes d'un amant, la rialla d'un xiquet...
El que esta clar es, que per a un music, el so es el seu "JO" al mon de les melodies. El seu alter ego que el representa als oïts de quansevol. Per tant el músic deurà treballar-lo, mimar-lo i lloar-lo.
Jo conec el meu so. Tots els dies el sent dins del meu cap, sonant sense parar amb pols frenètic i nerviós, de to obscur i justa estridència. El problema sorgix quan el mecanisme que te que fer-lo fora del meu cap falla. I no puc traure'l.
El mateix hem passa amb el dia a dia. Sé el que vull sentir però no se com assolir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada